Pietat del Vaticà

El tema de la Pietat sempre s’ha representat de manera tempestuosa davant la situació que protagonitzen la Mare de Déu i el seu fill Jesús. No obstant això, Miquel Àngel va més enllà i realitza una Pietat plasmant harmonia, bellesa i equilibri, deixant de banda l’excessiu dolor.
El cardenal Sant Denis encarrega a l’escultor florentí, Miquel Àngel, que realitzi una Pietat. Es tracta de l’actual Pietat del Vaticà, també nomenada com Pietà, creada en marbre de Carrara i localitzada a la capella del Crucifix de la Basílica de Sant Pere.
El grup escultòric forma un triangle equilàter sobre una base el·líptica, que atorga equilibri i estabilitat a la imatge.
El grup escultòric forma un triangle equilàter sobre una base el·líptica, que atorga equilibri i estabilitat a la imatge. És notable la influència neoplatònica sobre l’escultor, que dóna com a resultat l’idealisme renaixentista que fa que la bellesa predomini sobre el sofriment.
Miquel Àngel posa molta atenció també en els detalls i en l’anatomia, a més de la intel·ligència de saber jugar amb les llums i les ombres, com en els plecs dels draps de la Mare de Déu, en els quals gairebé es fa lliscar la llum. Així tenim la Pietat més harmoniosa de totes, que com a última curiositat, és l’única obra signada per Miquel Àngel. La signatura la plasmo sobre la Verge, en la mateixa nit en què va saber que circulava el rumor que aquesta escultura no era de la seva autoria.