La Pietat

La pietá
El tema de la Pietat sempre s’ha representat de manera tempestuosa davant la situació que protagonitzen la Mare de Déu i el seu fill Jesús. No obstant això, Miquel Ángel va més enllà i realitza una Pietat plasmant harmonia, bellesa i equilibro, deixant a un costat l’excessiu dolor.
Ens situem en 1498 a Roma, en ple apogeu del Renaixement. El cardenal Saint Denis encarrega a l’escultor florentí, Miguel Ángel, que realitzi una Pietat. Es tracta de l’actual Pietat del Vaticà, també nomenada com Pietà, creada en marbre de Carrara i localitzada en la capella del Crucifix de la Basílica de Sant Pere.
La Pietat representa el dolor de la Mare de Déu en sostenir en braços el cadàver del seu fill Jesús quan descendeix de la creu.

Una característica poc visible però si molt important és la portentosa grandària de María, ja que si es posés de vaig piular, es veuria a una dona d’unes dimensions massa grans. Però tot té la seva explicació, i és per a així corregir l’òptica sobre l’escultura des del sòl, situant el cos de Jesús en un punt de suport major.

Miquel Ángel posa molta atenció també en els detalls i en l’anatomia, a més de la intel·ligència de saber jugar amb les llums i les ombres, com en els plecs dels draps de la Verge, en els quals gairebé es fa lliscar la llum.