Francisco de Goya


Goya, el genial sord del segle XIX, malgrat haver complert en ell gairebé tres dècades va sobreviure les ferotges guerres d’aquest segle. Es va quedar sord des del començament de la centúria, afortunadament no es va quedar cec. I a força de mirar al seu aire es va convertir un visionari.
El quitasol (1776-78, Museo del Prado)

Cap a 1776, Goya rep un salari de 8.000 reals pel seu treball per a la Real Fàbrica de Tapissos. Resideix al número 12 del madrileny carrer del Mirall i té dos fills; el primer, Eusebi Ramon, nascut el 15 de desembre de 1775, i el petit Vicens Anastasi. A partir d’aquesta data podem seguir la seva biografia gairebé any per any. L’abril de 1777 és víctima d’una greu malaltia que a punt està de posar fi a la seva vida, però es recupera feliçment i aviat rep encàrrecs del mateix príncep, el futur Carles IV. En 1778 es fan públics els aiguaforts realitzats per l’artista copiant quadres de Velázquez, pintor a què ha estudiat minuciosament en la Col·lecció Real i de qui prendrà alguns dels seus sorprenents recursos i de les seves memorables colors en obra futures.